Per iniciativa del Consorci de les Gavarres, durant el mes d'octubre s'ha realitzat una nova intervenció arqueològica al poblat ibèric del Puig del Castell de Cassà de la Selva, situat en els darrers contraforts de les Gavarres, al veïnat de Verneda.

Amb la campanya d'aquest any, el Consorci de les Gavarres i l'Ajuntament de Cassà de la Selva volen iniciar una nova fase d'intervencions en el Puig del Castell, el jaciment arqueològic més important del terme de Cassà i l'únic poblat ibèric conegut dins l'Espai Natural de les Gavarres, que permetin la seva excavació i posterior museïtzació, a fi que totes les persones interessades el puguin visitar i conèixer una part de la nostra història.

El passat 20 d'octubre es va fer una visita al jaciment a la que van assistir-hi l'arqueòleg responsable de l'excavació, Jordi Merino, el Gerent i la Tècnica de Patrimoni Cultural del Consorci de les Gavarres, Quim Gubau i Maria Piferrer, el regidor de Cassà i representant al Consorci, Àlex Font, el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, Josep Calatayud, Maribel Fuertes dels serveis d'arqueologia de la Generalitat a Girona i Jesús Soler, propietari dels terrenys on es troba el poblat.

En aquesta visita Font va explicar que des del consistori s'estan acabant d'encaixar totes les peces amb els diversos actors corresponents per tal de poder treballar conjuntament i aconseguir fer d'aquest important poblat ibèric un lloc d'interès públic i que en pugui ser visitable.
"És important mostrar i fer visible els orígens dels cassanencs. Aquest poblat té una rellevància i importància suficient per a ser un dels jaciments arqueològics principals dins del nostre territori provincial i dins del conjunt de les gavarres" va acabar explicant el regidor cassanenc.
Per part del Consorci, entitat que ha promogut les darreres intervencions, Quim Gubau va manifestar: "Celebrem la voluntat de totes les parts, propietat, Ajuntament i Generalitat, de posar les condicions per tal que les intervencions realitzades tinguin continuïtat i es pugui posar en valor aquest element únic dins l'Espai Natural".

El Jaciment
L'objectiu principal d'aquesta campanya era acabar d'establir el perímetre del jaciment, que ja era parcialment conegut per les campanyes que s'hi havien portat a terme anteriorment.
Després d'una desbrossada portada a terme per membres de la fundació Drissa, l'excavació ha permès la documentació d'un tram de gairebé 40 metres de muralla i l'excavació parcial de tres habitacions del poblat, que utilitzaven la mateixa muralla com a paret de fons.
Finalment, s'ha documentat també un contrafort exterior de la muralla, que permetia reforçar la seva estructura, en un tram amb una forta inclinació del terreny. Destaquen les dimensions d'aquest contrafort, amb una llagada de gairebé 10 metres i un desnivell proper als 6 metres.
La neteja del bosc en aquest sector ha permès veure l'extraordinària situació del poblat, amb una visió directa sobre la plana selvatana i totes les serralades que l'envolten. Si tenim en compte que des de la zona excavada en campanyes anteriors la visió arriba fins al mar, es pot veure l'acurada elecció del turó on es va bastir el poblat.

Excavacions anteriors
El poblat fou descobert per l'arqueòleg guixolenc Lluís Esteva l'any 1964, després d'un petit incendi forestal.
Entre els anys 1966 i 1969, fou excavat per la Colla Excursionista Cassanenca, amb la supervisió de Miquel Oliva i Prat, aleshores director del Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona i director de les excavacions del poblat ibèric del Puig de Sant Andreu, a Ullastret. A la dècada dels anys setanta del segle passat, el jaciment fou espoliat per accions furtives, a la recerca dels materials més valuosos. També en aquesta dècada hi excaven un equip d'arqueòlegs alemanys, una intervenció de la qual no en queda cap documentació.
Des del 2001 i fins al 2010, l'Ajuntament de Cassà de la Selva hi va organitzar un camp de treball anual, on participa gent de Cassà i dels pobles veïns. Al darrer any, amb la previsió que els treballs no continuarien, es porta a terme una campanya de consolidació de les estructures descobertes, fet que ha propiciat la seva conservació fins a l'actualitat.
La darrera intervenció va tenir lloc l'any 2021, moment en què el Consorci de les Gavarres va organitzar-hi un camp de treball per a la recuperació de les estructures, a la vegada que es porta a terme un aixecament topogràfic de totes les restes excavades fins al moment.

Subscriu-te al bot de Telegram